El viento es salvaje - Las niñas de Cádiz

Dues amigues. Tan amigues que són germanes. Només una ombra sobre la seua amistat:

“Mentre que una creixia confiada,

acaronada per la vida i somrient,

L’altra se sentia desgraciada…”

Despullem a Fedra i a Medea de les seues peplos i les portem fins als nostres dies, convertint-les en éssers grisos. Només quan sorgisca el conflicte assumiran de sobte una fatalitat antiga, sota la influència de la qual arrasaran amb quant s’interpose en el seu camí. De fons, Cadis, una ciutat de perfil macondià, on tots els elements quotidians adquireixen una dimensió màgica que presagia la tragèdia: el pertorbador vent de llevant, anunciat per la flauta de l’esmolet i per la presència del circ als afores de la ciutat, el trinat dels ocells, el cor dels veïns, etc.